Yarn bombing

Deia la Jessica Hemmings:

“L’acte de teixir es converteix en una metàfora de la vida diària, i també en una eina per construir espais, construir grups i comunitats, activitats i ideals que d’altre manera romandríen amagats, oblidats o perduts”.

En primer lloc donar les gràcies a la persona impulsora del primer Yarm Bombing, Bombardeig de Llana, que fem al nostre hospital, la Maria Rosa Ros i Duran, sense ella i el seu entusiasme, passió i poder de convocatòria, això no hagués pogut ser possible.

jvera

Agraïr en nom d’ella i de totes les Guerrilleres del Ganxet, com ens fem anomenar, a la Direcció de l’Hospital, a la Sra Eva Sánchez, a la Sra Victòria Remedios, a les monges de la nostra Comunitat Vedruna, al Servei de Manteniment, a les Iaies de la Residència, a l’AMPA de l’escola Granularius, a l’Associació de Dones de Canovelles i com no a l’Associació de Treballadors Jubilats de la FHAG.

Tota aquesta gent a permès que això es dugués a terme, però el mèrit és per les més de 200 Guerrilleres del Ganxet que han teixit desinteressadament i amb molta il·lusió per col·laborar en aquest acte per l’Associació de Treballadors Jubilats del nostre Hospital.

Les Guerrilleres i algún Guerrillero són, apart de les associacions que he nombrat anteriorment, companyes del nostre centre, les seves mares, àvies, cosines, fills i marits. A totes elles gràcies, gràcies i gràcies de tot cor.

Formar part de l’hospital, del nostre hospital, d’un hospital que ens estimem, és el més fácil quan es teixeix amb el cor.

Unir fils i llanes, amb ganxet o agulla és crear uns lligams tant meravellosos com els que els nostres estimats companys jubilats tenen i tindrán per sempre amb el nostre hospital.

Convidar-vos a que gaudiu de la feina feta, de la visió d’aquest Yarm Bombing, Guerra de Llana, que hem teixit amb tota la il.lussió mes rera mes, per a tots vosaltres.

Els espais que s’han vestit són, la peixera i el jardí i mobiliarí urbá del Geriàtric i els jardins i mobiliari urbà de l’edifici històric.

Així mateix també s’ha vestit una petita part del Centre de dia Sant Jordi.

Per acabar us vull recitar un text que vàrem fer la Rosa Ros i jo mateix, dedicat als nostres estimats Companys Jubilats:

Puntades del passat

Instants de vida i records
Cada fil
Cada punt
Cada forma
Cada color

Representa un instant de la vostra vida:
Un passadís brillant, una intervenció acabada,
un menjar calent, informes i fitxes d’entrada,
un braç on recolzar-se, una bombeta canviada.
Punt del dret i del revés, agulles, vetes i fils, cadeneta, llana o ganxet.
Igual que la vostra història, llarga, enrevessada a vegades, meravellosa en molts moments.

L’experiència viscuda és com un cabdell de llana, com una bobina del fil més pur, a vegades complexa i a voltes suau i desitjada.
Teniu la sort de gaudir del màgic moment de la jubilació.
Hi heu arribat; d’altres s’han quedat en el camí.
Recordeu i mai oblideu que les pedres que conformen l’Hospital, estan impregnades de vosaltres, de la vostra vida i dels vostres instants.
I tot el conjunt d’instants es transforma
en una explosió bellíssima
de color i vida.

Jordi Vera

Gaudiu-ne!

Deixar una resposta